A Can Guetes erem: Joaquim Colomer, Concepció
Cullell, Antoni Llagostera, Josep Sagués, Pilar Sala, Ramon Busquets, Pere
Chueca, Andreu Pérez, Esperança ???, Anna Pérez i Laura Pérez.
Cap a les 9:30 hores varem començar a veure arribar al pàrquing del
santuari de Montgrony les primeres ovelles. Havien vingut pel coll de la Cirera
o de Pardinella, per la baga de la serra de Santa Magdalena, i pel camí de la
font de la Mare de Déu. El lloc força emboscat havia obligat a estirar-se molt
el ramat.
Però en pocs minuts, tot el pàrquing de Montgrony era ple d’ovelles. El
ramat de Joan Picas era d’uns 800 animals.
.jpg)
Una de les escenes impressionats fou des de la carretera que porta a
Montgrony, al costat de Can Camps (1.355 m alt), veure passar el gran ramat
sota les cingleres del pla de Sant Pere de Montgrony, sota el Malpàs.
El ramat a la bifurcació de Can Camps va agafar la pista que porta cap a
les Viles, seguint el GR3.
Amb els Picas anava un ampli grup de familiars i amics. Entre ells Ferran
Miquel, de can Reixac de Sant Joan de les Abadesses.
En aquest punt del ample camí, el ramat va ocupar tot l’ample, el que va
permetre mirar l’impressionant nombre d’exemplars, alguns amb cornamentes
impressionats. Dos espectaculars cabres alpines lluïen un cap que provocava
respecte. Els moltons portaven les seves tres senyals i algunes ovelles una
decoració pictòrica cridanera.
Passada les Viles Xiques i al costat de les Viles Grosses (1.459 m alt),
varem començar a pujar cap al pla de l’Avet (1.574 m alt), on en una tancat
havien passat dues nits les ovelles de Carles Picas.
.jpg)
En aquest punt es va parar una estona per esmorzar i ajuntar els dos ramats.
En el ramat resultant hi havia ara dos marques diferents. Fins aquí va
acompanyar-nos Jordi Picas Fajula, amb vehicle.
Per la porta del tancat que marca aquí els terrenys de Meians començaren a
pujar cap a la pista que arriba a les Fontetes de Meians.
Des de dalt de la vessant de l’Emperadora, veure evolucionar el gros ramat
provocava un sentiment de grandesa. Estàvem davant un ramat, que encara que
semblava insignificant des de l’altura, era de 1.200 caps.
Els primers expedicionaris que varem arribar al coll de la Bona (1.890 m
alt) varen quedar bocabadats al veure la gran carena muntanyosa que va des de
les colladetes de Toses fins el Taga i Serra Cavallera, amb el gros Puigmal
davant presidint el paisatge.
Des del coll de la Bona es va fer un esforç per explicar el territori que
es veia i, per exemple, on era el búnker
del Roc dels Llamps, un dels més ben situats de la Línia P de Defensa dels
Pirineus, amb un abast des de les colladetes de Toses fins Ribes de Freser,
dominant tota la carretera de la collada.
Cal indicar que des de Can Camps (a 1.355 m alt) fins al coll de la Bona és
feia la major part de la pujada, uns 535 m de desnivell. A partir d’aquest punt
tot seria una puja i baixada de 100 a 150 metres.
Al costat mateix del filar que separa les propietats i el municipis de
Gombrèn i Toses, al coll de la Bona, hi havia un ramat de vaques i, una mica
més enllà, als plans de Nevà, varem entreveure un petit ramat d’ovelles.
.JPG)
El moment de l’arriba del ramat, ja ajuntat, al coll de la Bona, quan va
creuar el filat va fer una figura allargada, partida en dos parts. Ja èrem a la
carena, que no deixaríem en tot el recorregut fins el pla d’Anyella.
Cal dir, per precisió, que més que seguir exactament la carena, moltes
vegades la vorejàvem per baix.
La pujada a l’Emperadora (1.961 m alt) fou el primer cim de la travessa.
L’Emperadora té un avantcim i dalt del principal hi ha un paravent.
Des del coll de la Bona fins l’Emperadora es puja 70 metres de desnivell.
La baixada fins el coll del Remoló (1.871 m alt) fou un passeig. Ara, ja a
la carena tot era un passeig. La baixada era de 90 metres.
Al coll del Remoló, Joan Picas diu que en aquesta punt arribava el camí
ramader de l’Empordà. Aquest punt del coll del Remoló era una important cruïlla
de camins. Els ramats que venien de l’Empordà passant per Ripoll i Ribes,
s’unien aquí amb els que feien el camí ramader del Lluçanès. Estem davant un
exemple clar de la xarxa interconnectada que formaven els camins ramaders i els
camins rals.
La pujada al cim de Pedra Picada (2.006 m alt) fou el primer dos mil del
nostre recorregut.
El cim de Pedra Picada (amb una fita de ferro que explica el nom, pedra
picada) és envaït pels pins. En el conjunt de muntanyes que va des de la Covil
fins la collada de les Fontetes, la cara nord es veu farcida de pins que puguen
fins la carena. La cara sud, però la massa arbòria queda molt més baixa.
Al cim de Pedra Picada hauria de netejar-se de tota aquesta massa d’arbres
invasors de l’espai de pastura.
.JPG)
En contra del que jo esperava, el ramat no va baixar fins els abeuradors de
les Fontetes de Castellar, a uns 1.820 m alt. La veritat era que malgrat el sol que presidia el cel, un vent constant
amorosia falsament la calor. Suposo que els animals sentien aquesta situació
climàtica.
Donat que anàvem molt bé de temps, pujarem fins el Serrat del Paravent o
Amorriador de Baix (1.908 m alt), on es parà el ramat i els vehicles de suport
pujaren per la carretera del coll de Remoló i per el Serrat del Parrot, fins la
carena, per donar de menjar al grup que acompanyava als Picas.
La parada fou d’unes dues hores, de 14:00 a 16:00 hores.
El dinar fou, com quasi sempre, abundant. Molt embotit, formatges de totes
classes i cafè i esperitosos. Molt complert!
Alguns dels expedicionaris aprofitaren per fer una migdiadeta.
El ramat va passar pel pla del Ginebrar (1.899 m alt) i va començar a pujar
fins el cim del serrat de Moixera ((1.996 m alt).
A la part baixa del cim de la Moixera, venint des del pla del Ginebrar, hi
ha una estació meteorològica, amb panells solars i zones d’experimentació
d’herbes.
A mig camí del cim de la Moixera, en el serrat de la Barraca hi ha una
barraca de pedra, a 1951 m alt (Situació geogràfica: 42º18'21.9"N
002º01'45.0"E).
.JPG)
Superat aquesta cim, des del costat més oest de la Coma de Migjorn (1.959 m
alt) varem poder veure evolucionar el ramat que venia de dret. La Coma de
Migjorn forma una amplia comarcada, una mica enclotada, on veure una taca
blanca que marxa compacte i compassada, produeix un gaudi incomparable.
Malgrat que començaven a veure’s les muntanyes del Cap de Ginebrar, sobre
el pla d’Anyella, encara quedava bastant camí.
El ramat, que ara ja coneixia molt el terreny, va marxar quasi sense ajuda
dels pastors, sense que els atalaiessin.
El ramat va vorejar pel nordoest el cim de la Pleta Roja (2.033 m alt) i
del Cap de la Creueta (2.066 m alt).
En aquest punt una ovella va posar-se de part. I en un res, amb l’ajuda
d’en Joan, l’ovella va parir un xai, va xaiar. Amb unes manipulacions del
petit, aquest va començar a respirar. La mare encara portava el cardó umbilical
penjant del cul, ensangrentades del potes del darrera.
Era impressionant veure com la mare, a més de balar en direcció a les
companyes del ramat que marxaven deixant-la sola, va llepar al nou nat.
En Joan Picas va agafar el xai per les potes del davant i va portar-lo amb
l’ovella constantment al seu costat, seguint el ramat que anava contornejant el
cim de les basses de la Creueta (2.03 m alt).
El ramat va arribar-se fins quasi el coll de la Creueta (1.952 m alt). Eren
les 18:15 hores. Els vehicles de suport del ramat varen acostar-se a aquets
punt i el xai acabat de néixer i la mare ovella foren carregades al
compartiment adequat. En ell ja hi havia una xai, que ja es mantenia dret, i la
seva mare, que havia parit en el moment del recés del dinar. Aquest cotxe de
suport era conduit pel tiet dels Picas, Pere Casas.
.JPG)
En el coll de la Creueta, abans de passar la carretera, hi havia un ramat
de mil ovelles, propietat de Josep Tubau i Portell, de Borredà, casat per cert amb Rosa graugés (que és filla de Ripoll), que havia vingut per la
font del Boix i Castellar de N’Hug. Aquest ramat de Borredà anava comandat per
dos pastors, un d’ells clarament eslau, possiblement romanès.
En aquest punt, en un espectacle molt especial i ple de simbolisme, va
barrejar-se amb el ramat de 1.200 ovelles comandant per Joan Picas Vilalta i
Carles Picas Fajula,
Va produir-se així, al coll de la Creueta, l’estrena de la temporada de
pastura estival al Pla d’Anyella. Les ovelles, com durant tants anys,
s’instal·laven en un dels més emblemàtics llocs de pastura estival del Pirineu.
El dia, esplèndid, va permetre gaudir d’un espectacle d’una gran
plasticitat. Sobre l’herba, que aquest any lluïa tots els colors del verd, el
ramat evolucionava amb moviments plens de gràcia i frescor, amb compassades
reunions i trencaments del conjunt dels animals.
.JPG)
Cal dir que arribats al coll de la Creueta, els ramats semblava que ja no
tenien cap pressa. Eren ja a casa, la casa que durant tres mesos els acollirà.
El pla d’Anyella té un gran valor natural i històric. Segons el Catàleg
d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines (Diputació
de Girona, abril de 2009), que identifica 211 espais gironins, ocupa 1.230
hectàrees del municipi de Toses.
Però malgrat la nomenada de l’espai, sembla estrany que el seu estudi i
caracterització sigui moltes vegades poc acurat. El Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques
gironines, per exemple, al parlar del Pla d’Anyella no esmenta el veïnatge amb
el Pla de Rus, quan el veïnatge és molt clar i patent. Cal suposar que el fet
que aquest darrer espai formi part de la província de Barcelona i del municipi
de Castellar de N’Hug n’és la causa d’aquest desconeixem, però la natura no
entén de fronteres administratives.
Però més enllà d’aquesta manca de connexió lògica d’espais naturals que
mostra la fitxa del Pla d’Anyella en el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i
Paisatgístic de les comarques gironines, cal esmentar una clara omissió o
errada: Quan cal citar les construccions existents s’afirma rotundament,
“L’espai no presenta cap construcció”.
El conjunt de barraques de pastor (antigues i modernes), pletes, paravents
i padrons del Pla d’Anyella sembla que s’haguessin fet fonedissos.
Sort hi ha que la menció a la cabana doble del Clot de la Fou, construïda
el 1868 com indica la llinda, ha estat constant des de que el 17 i 18 de juliol
de 1923 els estudiosos del Grup de Folkloristes de Ripoll varen anar a visitar
als pastors del Pla d’Anyella.
En el pla d’Anyella (que segons els autors del Catàleg d’Espais d’Interès
Natural i Paisatgístic de les comarques gironines no hi ha cap construcció) hi
ha instal·lacions important de la pista d’esquí de la Molina, a la zona dels
Alabaus, a la collada del Pedró (1.808 m alt), que puja al Cap de la
Comella. També hi ha la construcció
moderna de la cabana dels pastors, a el Pla Gran. Hi ha la barraca de Toses i
les retes de la barraca i pleta d’en Camprobí. Si no hi ha construccions, cal
suposar que totes les mencionades son un somni.
Ubicacions instal·lacions ramaderes del Pla d’Anyella
Pleta i cabana nova del Pla d’Anyella (1.762 m alt)
Barraca de Toses (1.751 m alt)
Les Saleres i Serrat del Salí (entre 1.750 i 1725 m alt, sota la barraca
de Toses)
Barraca del Clot de la Fou (1868) (1.712 m alt)
Barraca i pleta d’en Camprobí (1.730 m alt)
Font Ferri (1.763 m alt)
Font dels Clots (1.756 m alt)
|
La veritat fou que anàvem molt de tard i el taxí feia quasi una hora que
ens esperava. Encara faltava bastant temps per tal que els ramat arribés a la
pleta, almenys dues hores.
Alguns expedicionaris havien de marxar per feina. Amb tot, les imatges que havien vist els nostre ulls era d’una bellesa i tant formidables, que era molt difícil que poguéssim oblidar els moments passats durant aquells dies.
El track de l’excursió d’aquesta dia reflexa les següents dades:
Distància recorreguda amb altures: 13,47 quilòmetres.
Inici track: 8:47 hores
Final track: 19:37 hores
Temps parats: 6:58 hores.
Alçada punt sortida: 1.355 m alt.
Alçada punt arribada: 1.849 m alt.
Guany sortida-arribada: 651 m.
Ascensió acumulada: 820 m.
|
