D’Alpens a les Llosses
El camí des d’Alpens, des de Montjuïc i el cap de la Serra (862 m alt), amb el seu pedró de Sant Antoni de Pàdua, passa per darrera Torrats i s’enfila en un camí ben traçat i marcat en direcció al Soler.
En aquest punt, una actuació reeixida i ben muntada per part de l’ajuntament d’Alpens, presidit per Montserrat Burniol, i els propietaris de la casa, ha permès recuperar la pujada del camí en direcció al collet de les Bruixes o d’El Soler, pujant pel Bac de les Molleres, cap el collet de l’Alarp, per unir-se al camí que ve de Pujampí, i molt planer, arribar al coll.
_______
Passant en el camí enfonsant del pla de Capdevila (Les Llosses).
En la baixada cap el pla de Capdevila l’antic camí ramader, per sobre de la casa del coll del Soler, ha vist afectada en part la seva estructura per l’obertura d’una pista forestal per desemboscar la zona. Per sota de la casa l’estructura empedrada del camí està en relatiu bon estat.
Sols caldria netejar una mica el tros del camí ramader que baixa paral·lel al rec del Coll del Soler, on hi ha una magnífica paret de pedra seca, des de les restes de les cases del Cel, el Purgatori i l’Infern, abans d’arribar a la font del Dimoni.
Arribats al pla de Capdevila hi ha un punt que crec té un alt valor testimonial i que mereixeria ser més conegut i reivindicat.
Caldria netejar una mica el punt d’enllaç de la pista que ve del Cassó i Cal Guàrdia, fins arribar al important camí enfonsat i empredrat que travessa el pla de Capdevila, el Camp Gran, abans de creuar la carretera de les Llosses, al costat de la casa de Les Selles. Estem davant un element estructural, un camí enfonsant, que generalment indica una sòlida presència i antic ús.
De les Llosses al Pujol de Llentes
Dins el termini municipal de Les Llosses, des del pla de Capdevila i Santa Maria de les Llosses fins el coll de l’Arç, l’antic camí ramader no presenta cap dificultat, passant per pistes, a vegades emporlanades, i creuant l’enfangat rec de Corbera i Sobirana.
Des del coll de l’Arç el camí ramader ja fa uns anys va merèixer l’atenció de l’ADF Catllar-Montgrony i de la Societat de Caçadors de les Llosses. Es va reobrir el camí, que conserva unes extraordinàries estuctrures. Estem davant d’una actuació de conservació que cal lloar especialment.
Des del costat del Pedró de Matamala i Pedró de Mateus, el camí presenta un bon estat de conservació, tot resseguint el llom de la serra que davalla cap Cal Gil. A l’entrar en la seva propietat l’amo del Pujol de Llentes, Josep Sagués, va fer l’any passat una feina de neteja de la traça ramadera, fent que el camí conservi clar el seu recorregut i mostri una estructura interessant, el comptador existent al lloc.
El ramat anant a la bassa del Pujol de Llentes.
Potser, en aquest punt caldria recuperar el perdut enllaç amb el veïnat del carrer de Cerdanya.
Entre Cal Gil i les restes de l’hostal de Can Carles la pista de l’Auró a La Riba el camí no presenta cap problema. En aquest punt l’any passat es va reobrir el camí ramader que no segueix pas la pista que porta al Pujol de Llentes, sinó que passant per sobre i darrera les restes de l’hostal, porta cap el Pi Rodó i s’enfila a buscar la pista que porta cap a La Garsa. Actuacions de neteja com aquesta, més enllà de clarificar el camí, fara no es perdi i perduri.
La casa del Pujol de Llentes ha recuperat vida en les darrers anys. Estem davant un dels punt més importants de returada, com ho eren Torrats, El Soler o Les Selles.
Del Pujol de Llentes al coll de Merolla
El camí recuperat al costat de al casa del Pujol de Llentes permet enllaçar per darrera la Tossa, amb el pla Culió, on es troba, de nou, la pista que puja cap a Llentes. Pocs metres més enllà, sota la Miranda, el camí deriva cap a la dreta, pujant suaument cap a les restes de la que devia ser una magnífica casa, les Ajagudes. En aquesta punt el camí conserva bastant oberta la seva traça, tot pujant cap el ras de Llentes.
En el ras de Llentes potser caldria fer una operació de crema controlada de l’espai, que ha perdut el seu caràcter de zona de pastura, invadit per la pinassa. En el coll de Faig General també han començat a proliferar els pins, que caldria controlar, tot mantenint net l’espai que mira cap a Gombrèn.
La baixada cap el coll de Palomera, resseguint a mitja alçada les bagues de Puigbó i del Pedró de Tubau, no presenta cap problema ja que la pista forestal oberta ja fa molts anys, segueix en gran mesura la traça del camí ramader.
_______
El pujant de pedra, entre l'Espluga i pla de la Bassa.
Des del coll de Palomera el camí ramader segueix la pista forestal que porta fins el coll de l’Arç, però a l’arribar a la plana de Palomera, s’enfila suaument per resseguir a mitja alçada el Cap de Fener fins el coll de l’Arç.
Entre el coll de l’Arç i coll de Merolla és on caldria fer una actuació de conservació més important del camí ramader. Ja en el mateix coll de l’Arç està molt bruta l’entrada que s’enfila cap al coll del Boix. També la vegetació amaga formidables estructures que aguanten el camí ramader als clots de la Bagada i de l’Abeurada.
Del coll de Merolla a Maians
La veritat és que des del coll de Merolla el camí ramader té una molt bon estat de conservació. La pujada cap a La Cot, sota Roca Dreta i coll de l’Espluga i la baixada cap el pla de l’Espluga no presenta cap problema.
Fa uns anys, la brigada que va netejar parts dels camins d’Itinerrània va fer una formidable actuació entre la casa de l’Espluga (un altra lloc important de returada) i el pla de la Bassa. En aquest tram la neteja efectuada ha permès visualitzar una formidable camí que s’enfila entre les Roques de l’Espluga i Altafort, passant per les restes del castell de l’Espluga i per una formidable pujada de pedra.
El pla de Pera i el terreny de les Viles i Maians, ens obre el camí cap a les zones altes, poc arbrades i plenes de herba.
De Maians al pla d’Anyella per la carena
La visualització d’aquesta zona de l’alta muntanya ripollesa, en el tram entre Maians i el pla d’Anyella, per la carena que separa Castellar de n’Hug i Toses, és un dels millor paisatges que podem trobar en el transcurs del camí ramader.
El pujant de pedra, entre l'Espluga i pla de la Bassa.
Des del coll de Palomera el camí ramader segueix la pista forestal que porta fins el coll de l’Arç, però a l’arribar a la plana de Palomera, s’enfila suaument per resseguir a mitja alçada el Cap de Fener fins el coll de l’Arç.
Entre el coll de l’Arç i coll de Merolla és on caldria fer una actuació de conservació més important del camí ramader. Ja en el mateix coll de l’Arç està molt bruta l’entrada que s’enfila cap al coll del Boix. També la vegetació amaga formidables estructures que aguanten el camí ramader als clots de la Bagada i de l’Abeurada.
Del coll de Merolla a Maians
La veritat és que des del coll de Merolla el camí ramader té una molt bon estat de conservació. La pujada cap a La Cot, sota Roca Dreta i coll de l’Espluga i la baixada cap el pla de l’Espluga no presenta cap problema.
Fa uns anys, la brigada que va netejar parts dels camins d’Itinerrània va fer una formidable actuació entre la casa de l’Espluga (un altra lloc important de returada) i el pla de la Bassa. En aquest tram la neteja efectuada ha permès visualitzar una formidable camí que s’enfila entre les Roques de l’Espluga i Altafort, passant per les restes del castell de l’Espluga i per una formidable pujada de pedra.
El pla de Pera i el terreny de les Viles i Maians, ens obre el camí cap a les zones altes, poc arbrades i plenes de herba.
De Maians al pla d’Anyella per la carena
La visualització d’aquesta zona de l’alta muntanya ripollesa, en el tram entre Maians i el pla d’Anyella, per la carena que separa Castellar de n’Hug i Toses, és un dels millor paisatges que podem trobar en el transcurs del camí ramader.
En aquest tram sols caldria prestar atenció a la proliferació i pujada constant de l’arbrat, especialment en la part nord de Pedra Picada.
Resum
Tenim, doncs, un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en un estat de conservació que, en general, podem considerar correcta, encara que tal tenir molt present que ha estat objecte de millores en els darrers temps, gràcies a l’esforç de gent que creu en aquesta infraestructura viària, no sols com un patrimoni històric, sinó alhora com un peça amb futur.
Com es pot veure, un repàs als indrets del camí ramader que mereixerien un esforç de conservació (estassar arços, romagueres i arbres joves), no es pas molt gran. Sols hi ha petits trams que mereixerien atenció i una mica de neteja i cura. És una crida als propietaris i voluntaris.
Un resum apressat és que tenim encara un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en una bon estat de conservació, on amb sols petites actuacions en llocs puntuals, podríem assolir un estat excel·lent.
Resum
Tenim, doncs, un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en un estat de conservació que, en general, podem considerar correcta, encara que tal tenir molt present que ha estat objecte de millores en els darrers temps, gràcies a l’esforç de gent que creu en aquesta infraestructura viària, no sols com un patrimoni històric, sinó alhora com un peça amb futur.
Com es pot veure, un repàs als indrets del camí ramader que mereixerien un esforç de conservació (estassar arços, romagueres i arbres joves), no es pas molt gran. Sols hi ha petits trams que mereixerien atenció i una mica de neteja i cura. És una crida als propietaris i voluntaris.
Un resum apressat és que tenim encara un camí ramader del Lluçanès al Ripollès en una bon estat de conservació, on amb sols petites actuacions en llocs puntuals, podríem assolir un estat excel·lent.
