Aquest any el Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2014 sortirà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
S'afegeixen uns sis quilòmetres més al recorregut que fins ara s'ha fet, encara que cal dir que el terreny és bastants pla,
Es tracta d'una col·laboració amb l'Ajuntament de Lluça i l'entitat SOLC, que tant ha treballat per la tradició transhumant.
En el cas de Santa Eulàlia de Puig-Oriol estem davant un nucli de població (el principal del municipi de Lluça) que té el seu origen en el camí ramader del Lluçanès. El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-Oriol va ser bastit entre els segles XVIII i XIX als peu del camí ramader, que segueix la carena on es troba la població. El seu carrer major és el camí ramader.
El nucli urbà de Santa Eulàlia de
Puig-oriol es troba situat sobre la carena que separa la vall de la riera
Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès, al sud dels serrats del Tió i de
Roviralta.
Puig-oriol és un topònim compost
que segons Alcover i Moll prové del mot llatí podio i l’antropònim aureoli.
En canvi Moreu-Rey proposa l’origen
d’Oriol en ORIC-GOL, d’arrel celta. En aquest cas el sentit del topònim seria
“el puig de la gran font alta”.
En el cadastre de cases de l'any
1716 es citen únicament dues cases, a més de dues masies que es trobaven prop
de l'actual emplaçament del nucli. En el llistat de cases de la parròquia de
Lluçà i sufragànies de l'any 1866 ja hi apareixen 59 cases habitades.
El fet que Santa Eulàlia de Puig-Oriol
naixès i fos construït al voltant del camí ramader, ajuda a calibrar la potència
econòmica de la ramaderia transhumant.
Descripció de les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Ens trobem amb un poble llarg i prim
amb cases a banda i banda del carrer major, on trobem detalls molt
interessants: a les cases més antigues podem veure llindes amb les dates
gravades. La majoria són del segle
XVIII.
També podem veure com encara es
conserven algunes anelles de ferro, enganxades al costat de les portes de les
cases. Aquestes tenien la funció de lligar els animals.
També trobem altres punts interessants, com
per exemple el pou o el call.
Al carrer Major també i trobem dos dels
edificis amb més importància del poble, es tracta de Cal Riba (situat a la
Plaça) i Cal Estrada.
El nucli està format per cases de
poble, estretes, de planta baixa, un pis i golfes amb teulades de doble vessant
amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria de les cases tenen
els emmarcaments de les portes i finestres amb brancals i llindes de pedra
treballada i amb dates i inscripcions. Les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol
daten, en general, dels segles XVIII i XIX.
Es tracta d'un nucli de reduïdes dimensions format per un carrer principal que
creua el nucli de sud a nord, el carrer Major, i diversos carrers petits al
voltant que s'han afegit modernament, com el carrer Nou, el carrer Ponent, el
carrer Rourets o el carrer pla de la Bassa.
La majoria de cases del carrer
Major daten dels segles XVIII i XIX i les dels carrers del voltant, del segle
XX.
Les cases estan bastides amb murs
de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i
consten en la major part dels casos amb els nivells de planta baixa, primer pis
i golfes, amb la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i a les façanes
posteriors. El model que es repeteix a la majoria de cases és el de dues
obertures per planta, amb un portal i una finestra a la planta baixa i dues
finestres als dos nivells restants, essent les de les golfes de menors
dimensions.
Iniciant el recorregut del carrer
Major, on la majoria de cases conserven obertures emmarcades amb pedra
bisellada i amb pedra treballada, i en el costat oest es troba el primer
element d'interès en el número 1, ca la Tona, on es conserva un portal emmarcat
amb pedra bisellada i amb la data de 1784 inscrita a la llinda junt amb una
creu intercalada.
En el número 3, es conserva una
finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data incompleta de 176- inscrita
a la llinda.
En el número 7, després d'haver
deixat enrere un petit carreró conegut com el Call hi ha una casa que conserva
un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1807 inscrita a la llinda
junt amb una creu intercalada.
En les cases dels números 12 i
13, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les
quals hi ha un portal amb la data de 1740 inscrita junt amb una creu
intercalada en la primera i un portal amb la data de 1771 inscrita junt amb una
creu intercalada a la segona .
Uns metres més enllà, en el
números 17 i 18, hi ha dues cases que conserven diverses obertures emmarcades
amb pedra bisellada, en la primera amb una finestra en la qual hi ha la
inscripció "SAGIMON SALVANS" a la llinda i a la segona amb un portal
amb la data de 1775 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.
Al seu costat, en el número 19 es
conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1806 inscrita
a la llinda.
A la seva dreta, en el número 20
hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1784 junt amb una
creu intercalada repicada de nou a la llinda.
A partir d'aquest punt el carrer
es bifurca formant dos ramals a banda i banda de cal Penyora. Seguint pel
costat oest es troben quatre cases consecutives que conserven portals emmarcats
amb pedra bisellada i amb inscripcions: en el número 23 la data de 1787 amb una
creu intercalada, en el número 24 la data de 1790 amb una creu i l'anagrama IHS
intercalats, en el número 25 amb una data erosionada amb una creu intercalada i
en el número 26 la data parcialment erosionada de 18-0 amb una creu
intercalada.
L’hostal de Cal Penyora
L’hostal de Cal Penyora, a Santa Eulàlia de Puig-oriol és un antic punt de returada i avituallament del camí ramader del Lluçanès.
Situat al peu de l’antic camí ramader que passa per l’actual carrer major de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Cal Penyora existeix des de fa probablement tres cents anys.
Adaptat als nous temps però amb l’ànima de tota la vida, a la seva cuina s’hi cou la tìpica cuina catalana de l'interior, l’aviram, el senglar i la vedella. També llegums: Bons cigrons amb cansalada, patates amb peloia, embotits de la comarca, amanides de l’hort, xai del Lluçanès, pa del Sendo de Sant Boi i elaborades postres casolanes, com el flam de formatge.
Més cases del carrer Major
Iniciant la baixada pel costat est del carrer, pel ramal del
carrer que hi ha a l'est de cal Penyora es troba cal Moliner, una casa de grans
dimensions amb la façana orientada al sud que conté tres obertures amb
inscripció, tot i que molt erosionades, del segle XIX a les finestres de la
façana oest i del segle XVIII en el portal principal de la casa, emmarcat amb
pedra bisellada. Al sud de la casa s'estén la plaça Major, al límit de la qual
es troba cal Calcinaire, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada
i la data de 1754 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada i una
finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un nom inscrit, el cognom del qual
és Salvans.
Després d'aquesta casa hi ha la
bifurcació del carrer Rourets i just després ca l'Estrada, una casa amb la
façana principal orientada al sud i un pati tancat just davant. En la façana
oest de l'edifici es conserven dos portals d'arc deprimit convex i un balcó al
primer pis amb una inscripció erosionada. Adossat al costat del mur que tanca
el pati de la casa hi ha un pou.
Unes cases més enllà, en el número 53 es
conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data incompleta de
18?inscrita a la llinda.
En el número 56 es conserva una finestra emmarcada amb
pedra bisellada amb una inscripció erosionada amb el nom d'Adjutori i una data
del segle XVIII inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.
Uns metres
més a la dreta, en els números 62, 63 i 64 es troben tres cases amb
inscripcions a les obertures. En el primer cas és un portal emmarcat amb pedra
motllurada amb la data de 1724 inscrita amb una creu intercalada, en el segon
és una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1784 inscrita junt
amb una creu intercalada i en el tercer, és un portal d'arc deprimit convex amb
la data de 1750 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada.
Les tres
últimes cases del carrer per aquest costat, en els números 67, 68 i 69, també
contenen obertures emmarcades amb pedra bisellada amb dates gravades, en els
tres casos amb creu intercalada.
En el número 67 es tracta de la data de 1746,
en el número 68 és la de 1754 i en el número 69 la de 1776. També al carrer
Major i amb façana al sud es troba, a l'extrem nord, cal Penyora, on es
conserven dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada, un dels
quals amb la data de 1745 inscrita. Darrera cal Penyora, amb façana a la
carretera BV-4341 hi ha cal Oceller, on hi ha la data de 1713 en ferro forjat
en un portal, data que es trobava en un antic portal de la casa, avui
inexistent.
Al nord d'aquesta casa i seguint
la carretera BV-4341 es troben diverses cases a peu de carretera i al costat
oest. Entre aquestes destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la
data de 1760 inscrita junt amb una creu intercalada a cal Serafí i un portal
emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda on
s'observa una creu a cal Sabater.
Els altres tres edificis
anteriors al segle XX que es conserven al nucli són la rectoria, cal Panderni i
l'Atalaia. La rectoria, adossada al sud de l'església, conserva un portal
emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1881 inscrita. Les altres dues
cases, una ubicada al nord-oest del nucli i l'altra al sud-oest, conserven
diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. També és destacable l'era
de dalt, una antiga era d'ús públic ubicada a l'extrem nord-est del nucli. Es
tracta d'una esplanada rocosa parcialment delimitada amb blocs de pedra
treballada on antigament es bastien els pallers. Actualment l'era s'utilitza
per a una representació de caire teatral feta per un grup del poble cada festa
major d'estiu.
.JPG)
.JPG)
.JPG)