Darrera etapa del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2015
El passat diumenge, dia 21 de juny de 2015, el ramat de Joan Picas, de mil ovelles i cent cabres, va fer el recorregut entre cal Magnet (veïnat de Pruners, a Campdevànol) fins el Pla d'Anyella.
A coll de Cal Ros de Castellar de n'Hug va ajuntar-se a aquest un segon ramat, de dos cents caps, de la Pobla de Lillet.
A coll de Cal Ros de Castellar de n'Hug va ajuntar-se a aquest un segon ramat, de dos cents caps, de la Pobla de Lillet.
Era el darrera etapa del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2015, una activitat que porta quatre anys de vida i que ha permès mantenir els camins ramaders que venen del sud.
Pas sense incidents pel ramal nord del camí ramader de l’Empordà
Però aquest any, nous aconteixements han enriquit la pràctica ancestral de pujar el bestiar a les pastures d'alta muntanya.
 |
| El ramat que puja cap al Pla d'Anyella, passant per la Font del Boix (Castellar de n'Hug). |
Però aquest any, nous aconteixements han enriquit la pràctica ancestral de pujar el bestiar a les pastures d'alta muntanya.
177 vaques i 90 vedells varen passar el passat divendres, dia 5 de juny de 2015, pel ramal nord del camí de Marina o de l’Empordà, passant per darrera del pic del Comanegre (1557m alt), per territori del municipi francès de La Menera (en francès Lamanère), el poble del Vallespir, el més meridional de la França continental.
L’any passat el pas del ramat per aquesta indret va estar rodejat d’incidents provocats per un propietari que va intentar impedir el pas i va envestir les vaques amb un tot terreny. Aquest any, sense incidents i amb la col·laboració de les autoritats franceses i dels veïns de La Menera, s'ha fet el pas sense cap incidència remcarcable.
Aquest any, però, el pas del ramat pel municipi francès, que es va realitzat amb la col·laboració de l’equip municipal La Menera i amb la presència de membres de la Gendarmeria francesa, fou possible per una gestió combinada de l’alcalde de Camprodon Esteve Pujol i dels serveis veterinaris catalans i francesos.
El ramal nord del camí ramader de Marina o de l’Empordà és un tram especialitzat pels animals de pota grossa. Passa per darrera del Comanegre, entre els colls de les Falgueres (1.189 m alt)) i de Malrem (1.135 m alt), situats en els municipi d’Albanyà (Alt Empordà) i Rocabruna (municipi de Camprodon, Ripollès).
El trajecte per territori francès té una llargada d’uns 11 quilòmetres.
Estem davant la pervivència de antics camins, anteriors al Tractat del Pirineus (1659) i que es contemplen en els tractats de Baiona de delimitació de la frontera entre Andorra i el Mediterrani, acordats el 1866 i 1868.
Aquests acords internacional del segle XIX diuen concretament que “...las sinuosidades y extremada escabrosidad del Pirineo, obligan á varios fronterizos, ya españoles, ya franceses, para trasladarse de un punto á otro de su propio país, á valerse de algunos trozos de camino que atraviesan por territorio extranjero, por lo que continuarán gozando unos y otros de la franquicia necesaria para su libre circulación por estos pasos; pero con expresa condición de no abandonar el camino y de quedar éste absolutamente prohibido para el servicio de los agentes extranjeros de la fuerza pública. Dichos pasos son:
… 2° Para españoles y franceses, la senda que del Puig ó Roca Colon, punto común de los tres términos municipales de Set Casas, Mantet y Prats de Molló, va al Pla de la Muga, siguiendo las sinuosidades de la Cresta y pasa alternativamente de un país á otro”.
El ramat, que va format una llarga i espectacular corrua, era propietat de diferents ramaders de la vall de Camprodon i Ogassa, especialment de l’explotació ramadera de La Moixa, de Llanars, que tenen una propietat a Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà.
Aquest pas del ramal nord del camí de Marina o de l’Empordà (del que hi ha notícies que feien els ramaders del Mas Girbau de Feitús i de la Cristina de Baix de Tregurà) per territori avui francès, feia alguns anys que havia estat abandonat per circular entre l’Alt Empordà i vall de Camprodon (Ripollès), però l’empenta de joves ramaders ha aconseguit que pugui tornar a ser transitat, amb la col·laboració de la majoria de veïns del municipi de La Menera.
 |
| La vacada travessant el coll de Malrem, entre La Menera i Rocabruna. |
El ramal nord del camí ramader de Marina o de l’Empordà és un tram especialitzat pels animals de pota grossa. Passa per darrera del Comanegre, entre els colls de les Falgueres (1.189 m alt)) i de Malrem (1.135 m alt), situats en els municipi d’Albanyà (Alt Empordà) i Rocabruna (municipi de Camprodon, Ripollès).
El trajecte per territori francès té una llargada d’uns 11 quilòmetres.
Estem davant la pervivència de antics camins, anteriors al Tractat del Pirineus (1659) i que es contemplen en els tractats de Baiona de delimitació de la frontera entre Andorra i el Mediterrani, acordats el 1866 i 1868.
Aquests acords internacional del segle XIX diuen concretament que “...las sinuosidades y extremada escabrosidad del Pirineo, obligan á varios fronterizos, ya españoles, ya franceses, para trasladarse de un punto á otro de su propio país, á valerse de algunos trozos de camino que atraviesan por territorio extranjero, por lo que continuarán gozando unos y otros de la franquicia necesaria para su libre circulación por estos pasos; pero con expresa condición de no abandonar el camino y de quedar éste absolutamente prohibido para el servicio de los agentes extranjeros de la fuerza pública. Dichos pasos son:
… 2° Para españoles y franceses, la senda que del Puig ó Roca Colon, punto común de los tres términos municipales de Set Casas, Mantet y Prats de Molló, va al Pla de la Muga, siguiendo las sinuosidades de la Cresta y pasa alternativamente de un país á otro”.
El ramat, que va format una llarga i espectacular corrua, era propietat de diferents ramaders de la vall de Camprodon i Ogassa, especialment de l’explotació ramadera de La Moixa, de Llanars, que tenen una propietat a Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà.
Aquest pas del ramal nord del camí de Marina o de l’Empordà (del que hi ha notícies que feien els ramaders del Mas Girbau de Feitús i de la Cristina de Baix de Tregurà) per territori avui francès, feia alguns anys que havia estat abandonat per circular entre l’Alt Empordà i vall de Camprodon (Ripollès), però l’empenta de joves ramaders ha aconseguit que pugui tornar a ser transitat, amb la col·laboració de la majoria de veïns del municipi de La Menera.
.JPG)
.jpg.JPG)
.JPG)
.JPG)