dilluns, 15 de març del 2010

Camins ramaders del Ripollès / 6: Carrerada de l'Empordà o de Marina / i 2

Com he explicat en el capítol anterior, la via ramadera que comunicava l’alt Ripollès amb l’Empordà, tenia dos ramals, un que baixava per la vall de Bac, un cop superat el gual de Can Beia, en el riu Ter; i un segon, molt de curiositats per l’Alta Garrotxa.
______
Imatge: El ramal del nord del camí de l'Empordà o de Marina no és ressenyar amb fidelitat en aquesta plànol esquemàtic, ja que passa per dins de territori francès, entre els coll de Malrem i de les Falgueres.

Aquest segon ramal de la carrerada de l’Empordà, va estar, ja fa uns anys, molt perfectament documentat en el treball de Montserrat Feixa Galceran ditulat "La transhumància actual a la Vall de Camprodón", publicat a l’Ibix. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Annals 2000-1001, l’any 2002.

Per l'Alta Garrotxa
El ramal nord de la carrerada de l'Empordà tenia el seu punt de sortida en dos indrets, detalladament descrits per Montserrat Freixa: Des de Llanars i Tragurà o des de Feitús. Tots dos inicis de camí convergien al coll de la Boixeda, a l’actual carretera que porta a Rocabruna i Beget, ara en el municipi de Camprodon, des de la C-38.

La curiositat d’aquest ramal nord de la carrerada de l’Empordà és que passa per territori francès, fent miques el tractat del Pirineus, seguint un camí ancestral que no reconeix fronteres. Passa pel coll de Malrem, per darrera el cim del Comanegra i retorna al territori avui espanyol per coll de les Falgueres. És un trajecte curiós i remarcable.

Montse Freixa explicava amb detall els dos inicis del trajecte de la carrerada de l’Empordà. Des de la part nord de la vall de Camprodon, des de Feitús (mas Girbau):

"...van a buscar les vaques a les muntanyes del bac de Feitús, seguint un camí senyalat.
"Continuaran per la muntanya passant pel pla d'en Sala, el turó del Pontellí i fins a can Rodó. Aquí, uns metres més avall. Agafaran la pista forestal que els durà a la carretera comarcal (que porta a Molló), la travessarn i arribaran a can Bola i els Solans, des d'on baixaran a aquesta carretera.
"Aquí el camí ramader passa per damunt la carretera que com hem dit baixa de Molló. ...
"Seguiran la carretera fins arribar al pont de Rocabruna, on es desviaran en direcció a aquest poble. Quan són al coll de la Boixeda hi aturaran les vaques per poder-hi dinar”.

Estem en el punt d’unió amb el ramal iniciat a Tragurà i Llanars, que ens es descrit amb igual detall:

"El primer dia les vaques baixaran de la muntanya de Tragurà (de la Creu de la Fusta) i les deixaran a la closa que hi ha sota el pont de Tragurà, on quedaran a punt per començar l'endemà el camí ramader. Baixaran per la carretera comarcal, però com que el nivell del trànsit es mínim no hi ha problemes amb els vehicles.
El segon dia sortiran de la closa d'alba i baixaran per la carretera enquitranada fins a Camprodon. Quan han arribat al poble el travessen pel <>, el camí de darrera el pavelló, la plaça de Santa Maria i el carrer dels germans Vila Riera.
Abans, el camí que tots el ramaders seguien després de passar pel camí de darrera el pavelló, era el passeig de la Font Nova que els portava directament a la carretera enquitranada en direcció a Rocabruna, però fa un parell d'anys l'ajuntament va fer nou aquesta passeig i ara el pas de ramats hi és prohibit i han de donar la volta per la plaça de Santa Maria, el carrer dels germans Vila Riera i el carrer Freixenet.
Un cop travessat Camprodon tornen a agafar la carretera enquitranada i es desvien per can Pascal, on agafaran l'antic camí vell de Font Rubí fins arribar sota la casa de Masot, on passaran la nit.
El tercer dia sortiran de la casa de Masot i seguiran la mateixa ruta que el Mas Girbau des del coll de la Boixeda”.

El coll de la Boixeda, doncs, suposa el lloc d’unió dels dos ramals que surten de Feitus i Tragurà Llanars.

A partir d’aquest punt (coll de la Boixeda i Rocabruna) el camí segueix la carretera de Rocabruna, passant per aquest poble, com explica Montserat Freixa:

“...fins a trobar la posta forestal de can França.
"Agafaran aquesta pista forestal passant sota la casa de la Guardiola i quan eren sota el collet de Bocabartella agafaran una dreçera que passa entre unes feixes i que els portarà, pel collet, a Bocabartella, on agafaran un camí de muntanya marcat que els durà al coll de Malrem.
"Aquí acaba el primer dia de transhumància...”.
_____
Imatge: La muntanya del Comanegra, vista des del Pic de les Bruixes. La branca nord del camí ramader de l’Empordà salva els cingles del costat sud, passant per darrera, per avui territori francès.

I el camí entra circumstancialment a França:

“El segon dia el camí ramader surt del coll de Malrem i, passant per petits caminets (que es passen sota el Comanegra pel vessant francès) entre els faigs i alguns trams de pista de desemboscar de la baga de Sadella, va a parar al mas de l'Aulina, on ja trobem la pista forestal que seguiran un curt tros pel caminet marcat que els durà al coll de les Falgueres, des d'on s'encaminaran per can Pòlit fins a cal Morató, on s'enllaça amb la pista forestal.
En aquesta casa, que a l'igual que can Pòlit està deshabitada, pararan per dinar i seguiran l'esmentada pista fins que s'abasta la drecera que, baixant pel torrent de Ribelles, ens porta al collet de sant Julià de Ribelles".

Un segon testimoni
El mateix que ha explicat el camí que ell qualifica com de les ovelles cap a la vall de Bac des de Pardines ens ofereix visions del camí del nord, amb dues notes complementàries interessants:

Hi ha un altre gran camí cap a l’Empordà que és “el de les vaques” i que va més al nord, tocant la línia de la frontera amb França, pel pic de Bastiments, Serra de Costa Bona, coll d'Ares, coll de Malrem (on enforca el camí que ve de Setcases i el de Camprodon), Coma Negra, Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Allà el camí es bifurca en dos ramals: un va per la Serra dels Aixarts, Pont de Molins, Peralada i Delfià, fins a Portbou; l’altre va, per Llers, Figueres i Vilabertran fins a Roses o, per Vilajuïga, fins a Sant Pere de Rodes i Cadaqués. També hi ha un branc que, en lloc de baixar cap Albanyà, segueix més al Nord, per Costoja, coll de Tapís, Maçanet de Cabrenys, Agullana i la Jonquera.

Nota 1: Per anar a trobar aquest camí del Nord, sabem de ramaders de la banda de Setcases que seguien les vies següents: a) Bac de Feitús, pla d’en Sala,, turó del Pontellí, can Rodó, can Bola, els Solans, per la carretera fins el pont de Rocabruna, Rocabruna, la Guardiola, collet de Bocabartella i coll de Malrem; b) muntanya de Tregurà (Creu de Fusta), closa sota el pont de Tregurà, per la carretera fins Camprodon, carretera cap a Rocabruna, can Pacal, camí vell de Font Rubí, carretera de Rocabruna i coll de Malrem.
Nota 2: Hi havia ramats catalans que anaven a passar l’estiu al costat francès (comuns de Mantet i Conflent) i que també utilitzaven aquest camí de més al Nord tal com relata Bosch de la Trinxería (1889). L’itinerari seria Pleta de Callau, "Llano de Campmagre", coll del Pal, coll de Siern -i, sempre per la frontera amb França-. coll de Pregon, coll d’Ares, coll de Bernardell, coll de Malrem… allà hi havia una carrerada cap a Bordellat i un camí de mules pel qual els ramats baixaven pel coll de Falgars i els precipicis de Talaixà fins a Tortellà, lloc de barreja i tria de ramats.

Ja som a l’Empordà. Un camí ramader per sobre les fronteres actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada