El passat diumenge, dia 23 de juny de 2013, el ramat de Joan
Picas Vilalta, que exerceix de majoral al Pla d’Anyella durant l’estiu, va fer
pujar el seu ramat de quasi mil caps des de Cal Magnet, al veïnat de Pruners de
Campdevànol.
Des de fa més de trenta anys la família Picas fa el mateix
camí per portar el seu ramat al Pla d’Anyella. Ja el feia servir Lluís Picas Basagaña, que va morir als 69 anys,
el 21 de maig de 2011. Estem davant un recorregut d’uns 22 quilòmetres.
Estem davant un trajecte que aprofita per un costat el camí
ral de Ripoll a la Pobla de Lillet i per un altre el camí dels animals de pota
grossa entre Castellar de n’Hug i el pla d’Anyella.
Estem davant un exemple molt clar de l’especialització del
camí ramader i del seu funcionament en xarxa. Els camins ramaders funcionaven
en xarxa amb els altres camins públics. Així, en aquest cas el camí ral serveix
per arribar fins el camí ramader tradicional, als punt de barreja, returada i
tria.
+(Large).JPG)
Creuant la carretera de Gombrèn a l'Empalme
La marxa des del veïnat de Pruners fins el pont de la
Foradada o del Garfull es fa seguint el camí ral, que s'agafa a l'Empalme.
Estem en una part del trajecte on la pujada és molt poc apreciable, creuant sols algunes de les rieres del costat dret de la vall del Merdàs.
El camí ral de Ripoll a la Pobla de Lillet es deixa en el pont de la Foradada o del Garfull, on s'inicia la carretera que porta a Montgrony i Castellar de
El ramat passant pel camí ral.
En aquest punt, es puja fins
l’inici del pla de la Molina i pel camí de la Baga Llisa es puja fins el Pla de
l’Espluga, un dels llocs tradicionals de returada i tria. Hi ha una coneguda
foto històrica d’una tria del ramat, amb la casa de l’Espluga al fons. Estem, doncs, en una lloc històric i emblemàtic, molt característic, del camí ramader del Lluçanès al Ripollès.
Creuant el pla de l'Espluga
El doctor Eudald Maideu, propietari de la zona, va venir a
rebre el ramat. El compromís i suport dels propietaris i masovers als camins
ramaders és bàsic per la seva pervivència.
Des d’aquest punt, ja en el camí ramader del Lluçanès al
Ripollès, hi ha tres possibles destins i ramals: per l’Escapador de baix o de
dalt o pel pujant d’Altafort, cap al pla de la Bassa i de la Pera.
El ramat dels Picas fa el camí de l’Escapador de baix, per
anar cap al collada de Cal Ros. Fins una
+(Large).JPG)
El ramat a punt de creuar la Mina de l'Escapador de baix.
El camí, a continuació, baixa sobtadament a la clotada de
l’Arija. En aquest punt cal dir que el camí ramader era una mica brut i caldria
una operació de neteja i senyalització.
La pujada fins la collada de Cal Ros es fa seguint la
carretera asfaltada.
+(Large).JPG)
El ramat sortint de la collada de cal Ros
A la collada de Cal Ros, lloc tradicional de returada, va
sumar-se al ramat un nou contingent de quatre cents caps, de la Pobla de Lillet,
amb un jove pastor, David Espelt; i va fer-se el dinar.
Ja en aquest punt era evident que aquesta any la pujada del ramat es feia molt més lleuger que altres anys.
Veure passar la grossa ramada de més de mil caps de bestiar
pel mig de Castellar de n’Hug, per la plaça de can Fanxicó, és una estampa que
permet ser optimistes sobre la ramaderia transhumant.
Els habitants i visitants de Castellar de n'Hug varen poder veure passar el ramat, en una estampa que va recordar veure passar molt rabents els ciclistes del Tour.
El ramat passant per la plaça de Castellar de n'Hug de Can Fanxicó
La pujada al coll de l’Erola, una pujada de 155 metres d’altitud,
es fa pesada. Però un cop dalt podem veure la cova de la Tuta, una gran cavitat
aprofitada per tancar i resguardar bestiar.
Durant la pujada pel Roc del Batlle i font del Boix, fins el
coll de la Creueta, estem davant un dels
trossos més macos del camí, amb un verd exuberant i unes vistes magnífiques.
Entre Castellar i el coll hi ha uns llargs cinc cents metres d’altitut.
+(Large).JPG)
El ramat a la Font del Boix, tot pujant cap al coll de la Creueta (1.921 m alt)
Aquest any el ramat, donades les condicions metereològiques,
sense gaire calor, va fer el camí molt ràpid i abans de les cinc de la tarda ja
era al coll de la Creueta (1.921 m alt).
Veure passar el ramat per davant de la rehabilitada cabana
doble del Clot de la Fou és una mostra clara que un any més els camins ramaders
i la ramaderia transhumant tenen un lloc a la nostra vida.
Tres darreres fotos:
Creuant la carretera al pont de la Creueta, el punt més alt de pas (1.921 m alt)
El ramat passant davant la cabana doble del Clot de la Fou, que fou rehabilitada l'any passat.
El ramat ja al Pla d'Anyella comandat per Joan Picas i David Espelt
+(Large).JPG)
.JPG)
+(Large).JPG)
+(Large).JPG)
.JPG)
+(Large).JPG)
+(Large).JPG)
+(Large)+(2).JPG)
+(Large).JPG)
+retallada.JPG)
.JPG)
